Evolució de la fotografia industrial i publicitària

Amb el temps que fa que em dedico a la fotografia industrial i publicitària aquest sector ha evolucionat molt. A l’any 1987, quan em vaig comprar la càmera de 9 x 12, tant a les agències de publicitat, com als estudis de disseny es miraven les diapositives amb lupa. I dic amb lupa literalment, ja que la sortida habitual de les fotografies eren els catàlegs en paper, les ampliacions per fires, congressos i convencions i fins i tot per banderoles i tanques publicitàries de grans dimensions. El detall requerit per aquests suports era enorme. La placa havia de tenir una qualitat extraordinària per permetre lluir el producte en grans ampliacions.

camboCàmera de banc òptic per plaques de 9×12 i 10×12

A finals dels 90 va aparèixer la fotografia digital a l’abast del públic (molt elitista) i alguna gran càmera, que la única utilitat que tenia a nivell professional era la premsa diària, ja que tenia l’avantatge de saltar-se el processat de la pel·lícula i poder-se enviar telemàticament a les redaccions. Aquestes primeres càmeres digitals, malgrat tenir un preu astronòmic disposaven d’una resolució màxima molt inferior a 1 mega (recordem que actualment, hi han càmeres d’aficionat amb un preu inferior als 100 € que ja arriben als 16 Mb i més). Per tant, es va continuar utilitzant per la indústria i la publicitat la pel·lícula diapositiva.
mavica-1981
Sony Mavica. Prototip 1981

fuji-s1Càmera Fujifilm Finepix S1 Pro. Gener 2000

A principis dels 2000 ja van aparèixer les primeres càmeres professionals que ja tenien una resolució de 1,5 Mb, que amb un procés d’interpolació* de la pròpia càmera o d’un programa extern podien arribar als 3 Mb. Aquestes càmeres les utilitzàvem majoritàriament per les sessions de moda on es feien moltes captures (disparos) o quan la urgència de la comanda no permetia esperar el processat de la pel·lícula. Malgrat això, els fotògrafs mai estàvem satisfets amb el resultat que lliuràvem al client ja que la caiguda de la qualitat era molt evident. La fotografia digital reconeixia la seva inferioritat però ja convivia amb l’analògica.

El creixement de la qualitat de la fotografia digital i l’augment en resolució de les càmeres ha estat un procés que culmina aproximadament el 2010 en que només s’utilitza la pel·lícula per treballs molt específics. La fotografia digital capturada amb càmeres d’ús professional té una qualitat suficient per les aplicacions habituals. Després del 2010, ha continuat evolucionant però ja no hi han aplicacions que justifiquin el creixement  de la resolució, si no és el mantenir els preus de les càmeres perquè no baixin excessivament. Sempre serà benvingut l’increment en la qualitat.

La popularització de la fotografia digital va implicar la pràctica desaparició de la fotografia de consum i va causar un efecte demolidor en el sector fotogràfic professional, sobretot en la branca industrial. Algunes empreses van decidir fer les seves pròpies fotografies i vam poder veure uns grans catàlegs, de moltes pàgines, impresos sobre paper de molt gramatge i amb unes fotografies… diguem… complicades de qualificar si l’autor és al davant. S’havia estalviat els honoraris del fotògraf en un producte on la fotografia ocupava més del 80% de la seva superfície i on aquests honoraris haurien representat un percentatge inferior al 20% de l’import total de catàleg.

canonmarkivCanon Mark IV. 30 Mp. Agost 2016

La fotografia industrial i publicitària és molt més que la captura. Estem venent un producte que l’hem de mostrar en la seva forma més atractiva. Primer hem de conèixer profundament l’eina que tenim entre mans: la càmera. Després, elements com el punt de vista, la focal a utilitzar, la textura, la il·luminació, el fons i fins i tot algun retoc en post-producció son essencials per aconseguir una fotografia que “vengui”.

Actualment l’aplicació per excel·lència de la fotografia industrial i publicitària és la pantalla: Internet. Quan abans es requerien inversions considerables en informació impresa: catàlegs, mostraris, manuals de funcionament, etc. ara aquestes aplicacions ja son residuals. És freqüent penjar novetats a la web o enviar-les als clients o possibles clients per correu electrònic o via newsletter. Els manuals de funcionament son CD’s o, millor encara, textos en PDF descarregables, que amb un cost de producció petit poden tenir la informació en varis idiomes, permeten tiratges molt curts i actualitacions immediates. Les noves tecnologies combinades: fotografia digital i Internet fa possible que una novetat d’avui la coneguin els nostres potencials clients tot just demà. Una fotografia disparada tot just ara, pot estar penjada a la nostra web en pocs minuts. Hem de saber treure-li tot el profit a aquests avantatges sense que minvi la qualitat de la nostra comunicació. Perquè la qualitat d’una fotografia ja no la dona una gran càmera superautomàtica. El fotògraf ha de saber sobretot il·luminar. Si sabem posar els llums, màscares, reflectors, etc. que realcin el producte, no importa si fem la foto amb una càmera d’aficionat o amb el telèfon. La pantalla no és exigent amb la resolució com ho era el paper.

Si necessitem un bon disseny, demanem-li a un bon dissenyador. No serviria el fill del comptable que s’ha descarregat el “design max plus”. Si necessitem que el text estigui en 3 idiomes, demanem-li a bons traductors. No servirien els traductors on-line. I si necessitem fotografies… qui millor que un bon fotògraf professional?

* Interpolació: Procés automàtic pel que una aplicació informàtica fa créixer les dimensions originals d’una imatge. Afegeix per deducció lògica els píxels necessaris intercalats als existents.